Sobre nosaltres
A l'escola Rosa dels Vents entenem que l'educació afecta a la persona de manera global i sostenim la idea que l'aprenentatge en les etapes primerenques és transcendent tant en el sentit figurat com en el més literal: anirà més enllà de l'etapa mateixa i determinarà el decurs de la vida de l'individu.
Bases educatives
En els últims anys les contribucions que han fet al món de l'educació les Neurociències han estat força reveladores, mostrant entre d'altres els següents punts bàsics d'evidència científica: el cervell és un òrgan específicament dissenyat per a l'aprenentatge.
La neurologia posa al nostre abast termes tals com:
- Neotènia: la capacitat del cervell humà roman en una fase de desenvolupament "pre-adult", el que fa possible aprendre al llarg tota la vida, en comparació amb la resta dels cervells homínids dels quals, després de la fase de creixement infantil veuen enormement disminuïda la seva capacitat d'aprenentatge o modelatge (com a característica pròpia de la fase adulta).
- Plasticitat neural: capacitat gairebé infinita i il·limitada per aprendre i respondre a la modelació neuronal del cervell.
- Neurones mirall: responsables de l'aprenentatge "inconscient" per repetició o reproducció d'esquemes i patrons prèviament integrats a través dels canals sensorials com la propiocepció, la vista, la cinestèsia. Faciliten processos cognitius molt elaborats i variats com l'empatia, l'evocació, la recuperació de funcions motrius post-traumàtiques o la perpetuació de rols socials, l'establiment de lideratges en grup ...
- Epigènesis: capacitat de cada tipus de cèl·lula per inhibir o no l'activació de la seqüència genètica que li és pròpia en resposta adaptativa a estímuls ambientals. Descriu en què forma l'exposició contínua a determinats factors ambientals (estrès, nutricionals, tòxics ...) podria comprometre l'expressió genètica i més enllà de l'actual generació.
- Períodes crítics: tant per processos epigenètics (queda demostrat que els primers mesos de vida són una de les etapes més crítiques en la qual la no privació d'estímuls bàsics es convertirà en clau d'un futur desenvolupament físic, intel·lectual i emocional) així com hàbits intel·lectuals com la lectura, potent creador de RESERVA cognitiva (o connexions sinàptiques més resistents a la destrucció causada per malalties d'envelliment o degeneratives com la malaltia d'Alzheimer.
- PENSAMENT CRÍTIC I DIVERGENT: El pensament divergent i la capacitat d'anàlisi crítica són les bases de la creativitat. La creativitat ens ajuda a ser lliures, positius i ens dóna confiança en nosaltres mateixos. Pensem que fomentar aquesta confiança no és només bo per allunyar l'estrès tan nociu en la infància, sinó que també afavorirà la formació d'adults versàtils, ciutadans preparats per a nous reptes socials, laborals i ètics en previsió d'un futur amb nombroses incerteses a l'horitzó .
- CONFIANÇA: en tots els aspectes però molt concretament a les capacitats de cada individu. En un ambient no privatiu i ben estructurat, de respecte cap a cada infant i els seus interessos i sota l'estructura de l'acompanyament i la no direcció de l'adult cap a expectatives externes a l'alumne, aquest desenvoluparà de manera natural i al seu ritme els aprenentatges necessaris per fixar unes bases òptimes de futurs aprenentatges.
Trobar quin és el punt fort de cada alumne i potenciar-ajudarà automàticament a establir canals d'autoconfiança i motivació perquè ell mateix experimenti i s'entreni en aquelles que sent com a punts febles. D'altra banda, la significativitat dels aprenentatges vindrà lligada a una sèrie de fets importants que es resumeixen en respectar les característiques del cervell i del seu moment de desenvolupament i dirigint les activitats curriculars d'acord amb aquests principis naturals d'aprenentatge:
- JOC: El joc és la forma natural que té l'infant de relacionar-se, de conèixer el món i créixer com a ésser social, d'aprendre, de calcular, de temptejar amb quantitats, proporcions, magnituds, emocions, sensacions, perills i desafiaments ...
- EMOCIÓ: és la peça clau perquè es doni l'aprenentatge significatiu. El que va lligat a l'aspecte emocional ens pertany i es fixa dins dels nostres cervells, s'evoca i es reviu amb més facilitat. Desterrar l'emoció de l'aula és vetar l'entrada a l'aprenentatge significatiu i els processos d'autonomia i autoregulació, ja que mitjançant l'emoció ens coneixem i ens descobrim com a éssers en la nostra individualitat i com a components del grup.
Treballem en una línia metodològica que elimina els conceptes de retard intel·lectual, sobredotació o retard maduratiu i proposa la revisió de la maduració de les estructures evolutives pròpies de les edats que atenem, al voltant de 7 eixos:
1. Maduració dels canals sensorials i incorporació de patrons sensorials complets i combinats: vista, tacte, cinestèsia, oïda i gust
2. Consolidació de la lateralitat.
3. Patrons motrius de caràcter evolutiu: ritme, coordinació oculomanual, podal-manual, motricitat fina, botar, carrera, triscado, homolaterals i contralaterals, establiment i segmentació de l'esquema corporal.
4. Processos lingüístics: consciència fonològica, assoliment del mapa fonètic, revisió de pràxies i dislàlies ...
5. Processos d'autopercepció i expressió emocional i cinestèsia
6. Funcions executives, memòria i atenció
7. Processos d'autonomia, autoregulació i gestió emocional